dissabte, 16 d’abril de 2011

Cursa muntanya Puigdefrou Exhaust!!! 16/04/11


I tant exhaust!!!!  ;)



 
 Riiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiinnnnnnnnnnnnnnggggggggggggggg!!
Osti tu!!!el despertador.. quin dia som??? dissabte, tinc la cursa Puigdefrou, i jo enganxada com una garrapata sota la manta...uffffffff
m´aixeco i a buscar la compatriota, la George.. va nena!! tornem´-hi que només ens queden 14kms amb bona pujadeta (900m+). Tot dient tot de tonteries pels nervis de la cursa mentre fem el nostre cafè per arriar una pèl més.Arribem a la Cellera i noi...quins cuixams i quines bèsties. Sempre ens mirem i diem: on cony ens hem fotut?? però tot i així darrera la sortida a esperar el tret.09:30 Pammmmmmmmmm!!!!
Apretujons aquí, cops per allà fins que ha passat algun km i el distanciament ens deixa anar al nostre ritme.Comencem de pujada, uf,uf,uf (jo bufant com sempre), fins el km 2, on podem recuperar ni mig km per pista.ohhhhhhhhh, quin descans!!! déu meu. Sempre que estic dins el percatal em pregunto: amb lo bé que si està al llit, què cony cardes aquí pim pam, maxacant i bufant... doncs res, després de la recuperació ja comencen els corriols, drets amb mala llet!!! el del costat em diu:: ah, que ets la germana d´en Sergi???ufffff, i jo, COM???no puc ni amb la meva ànima només de començar i.... no puc ni respondre, je,je...doncs fins el km 5 nar-hi nant amb les mans apretant a les cames per pujar com he pogut!! i aquí una altre recuperació d´un meravellós km amb vistes al pantà de susqueda que si m´hi encanto gaire més hagués necessitat el banyador. I aquí s´acaba la bona vida, ja que comencen els 3kms més durillos de la cursa.Després del trote i més trote, 3kms més amb 350 de desnivell de cop per arribar a la creu, a part de la creu que ja portava jo a sobre.!!! Veig la creu!!!! a dalt amb 1h 10´, fotos.., habituallament... però jo narinant... s´acaba la muntanya ;)) i..... 900m de baixada...miro avall u uffffff quina baixadaaaaaaaaaaaaa, semblavem tots els monos d´en tarzan agafant-se de tots els arbres que hi havia de lo empicat que estava allò. Madre mia!!! on m he posat... però ho estic disfrutant moltíssimmmmmm. He arribat a daltttt amb bon temps i la baixada tècnica a matar... superxula!!! superació, esforç, companyerisme quan tenia oxigen per parlar... una meravella de cursa !!!
Tot baixant baixant i de fet, com podia, dins de corriols plens de pedres intentant no enganxar res sinó la Lídia sortiria volant...anem arribant altre cop al pavelló, on a la meta,que és de molt agraïr: va Lídiaaaaaaaaa, la penya de la Cellera animant!!!! i finalment amb 1h 44´(contenta) i 9posició de dones de 23 quedo exhaurida al terra amb aquell fantàstic solet que feia!! La Glòria!!! el paradisss, ufffffffffff , quin sentiment altre cop d´acabar una cursa tan ben preparada i tant dura. Una més a la butxaca i el meu cor més ple que ahir, je,je.
La pròxima, la cursa dels mossos d´esquadra de la copa catalana (Ripoll). Serà autèntica!!! ho sé...


FINS LA PROXIMA NOIS. UN PTONAS!!!!!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada