curses/triatlons

-triatló Olímpica banyoles-1.500-40-10kms

    -Matagalls-Montserrat 82k                             
        - Cavalls del vent-92ks
        -Núria -queralt-94kms

       -Cursa del Taga-20kms
       -mitja marató muntanya sta coloma-21kms
      -mitja marató granollers-21kms
      -mitja marató pla de l´estany-21kms
      -pujada als angels-9kms
     -st silvestre girona-5.400kms
     -st silvestre riudellots-7kms
     -cursa dels 8 pobles (capmany) 
     -vertical la Salut   



                cavalls del vent non-stop 2011    

                      





Els pensaments que t´arriben a passar pel cap quan portes 40kms i 3000 de positiu, quan veus que s´enfosqueix i fa fred, quan et donen una sopeta calenta i uns macarrons amb tunyina.
Això és el que em va passar!!! en 3 segons el meu trajecte va passar de ser una finisher a abandonar i deixar enrera ja tot el que havia assolit: 41 kms amb 3000 positius, amb gran esforç, vaig disfrutar del tot el camí amb ganes i energia, compartint kms amb diferents grups, diferenta gent.... amb molta alegria de quan t´animaven la multitud d´espectadors que hi havia.... em sentia bé, amb força, amb ganes d´acabar,d´arribar a meta i sentir el que era ser finisher de cavalls.... total!!!! arribo a prats d´aguiló... em poso les malles llargues, la tèrmica, un plat de sopa, uns macarrons, cocacola per arriar.... em vaig asseure 5minuts, 10 minuts, em començava a notar el cansanci a tot el cos... només em faltava algú que em diés: va Lídia anem ja que aquí ens apalancarem, ja que els meus 40 kms sempre són crítics i mandrosos... però ahir vaig fer els cavalls sola i no sentia la veu esperada i pensava, bueno i bueno, i na menjant i el temps passava,  fins que es va assentar un noi al meu costat que em va dir que abandonaba. S´em va girar completament i encara avui em pregunto perquè!!!!!  ja psicologicament vaig fallar en aquell moment i sense pensar ni dos segons vaig anar a l´organització i vaig dir que abandonaba.
No em tornarà a passar perquè quan em poso un objectiu al cap l´aconsegueixo per això l´any que bé, faci fred, tingui gana, diguin que abandonen o no, em posaré uns taps a les orelles, no em miraré a ningú, menjaré ràpid i cap amunt que fa pujada!!!!

      
                


                    cursa taga 2040m. 2011

                                      











 

  



 
   













20/04/2011

S´apropa la 3ª edició del NON-STOP dels Cavalls del vent. Una de les curses amb més encant que hagi vist. Passant per tots els refugis del Parc Nacional Cadí-Moixeró.
M´apassiona la muntanyal, però les curses.... l´esforç, el límit, la superació!!!...uffffffff, com m´agrada.
Doncs l´any passat al km 38, a prop del refugi dels Cortals em vaig lesionar. Em vaig sentir dolguda, ferida, enfadada amb mi mateixa, no sé ben bé la sensació però a part de disfrutar-la, volia acabar-la. Són reptes i victòries per a mi.
Doncs és genialllllllllllllll perquè d´aquí dues setmanes ja tornen obrir inscripcions.... La lídia al loritoooo i pam!!! inscipció al canto i entrenament a saco que aquest any és meva!!!!
Vull fer-la perquè és molt important per a mi un altre repte : l´UTMB. I necessito punts, per això a part de disfrutar un parell o 3 trails o ultres, l´any vinent, la Lídia cap al Montblanc, però aquest any, no a fer el cim, sinó la cursa.Hi ha alguna cosa més bella que els Alps????
Bueno, els Andes, però tot arriba... ;))  i amb ganesssssssss.

També hi haurà...;)) : Cursa Olla Núria, Non Stop carros de foc, travessia Núria Queralt i s´anirà veient el que dóna els cos... ;

 PUIGDEFROU EXHAUST
I tant exhaust!!!!  ;)

 Riiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiinnnnnnnnnnnnnnggggggggggggggg!!
Osti tu!!!el despertador.. quin dia som??? dissabte, tinc la cursa Puigdefrou, i jo enganxada com una garrapata sota la manta...uffffffff
m´aixeco i a buscar la compatriota, la George.. va nena!! tornem´-hi que només ens queden 14kms amb bona pujadeta (900m+). Tot dient tot de tonteries pels nervis de la cursa mentre fem el nostre cafè per arriar una pèl més.Arribem a la Cellera i noi...quins cuixams i quines bèsties. Sempre ens mirem i diem: on cony ens hem fotut?? però tot i així darrera la sortida a esperar el tret.09:30 Pammmmmmmmmm!!!!

Apretujons aquí, cops per allà fins que ha passat algun km i el distanciament ens deixa anar al nostre ritme.Comencem de pujada, uf,uf,uf (jo bufant com sempre), fins el km 2, on podem recuperar ni mig km per pista.ohhhhhhhhh, quin descans!!! déu meu. Sempre que estic dins el percatal em pregunto: amb lo bé que si està al llit, què cony cardes aquí pim pam, maxacant i bufant... doncs res, després de la recuperació ja comencen els corriols, drets amb mala llet!!! el del costat em diu:: ah, que ets la germana d´en Sergi???ufffff, i jo, COM???no puc ni amb la meva ànima només de començar i.... no puc ni respondre, je,je...doncs fins el km 5 nar-hi nant amb les mans apretant a les cames per pujar com he pogut!! i aquí una altre recuperació d´un meravellós km amb vistes al pantà de susqueda que si m´hi encanto gaire més hagués necessitat el banyador. I aquí s´acaba la bona vida, ja que comencen els 3kms més durillos de la cursa.Després del trote i més trote, 3kms més amb 350 de desnivell de cop per arribar a la creu, a part de la creu que ja portava jo a sobre.!!! Veig la creu!!!! a dalt amb 1h 10´, fotos.., habituallament... però jo narinant... s´acaba la muntanya ;)) i..... 900m de baixada...miro avall u uffffff quina baixadaaaaaaaaaaaaa, semblavem tots els monos d´en tarzan agafant-se de tots els arbres que hi havia de lo empicat que estava allò. Madre mia!!! on m he posat... però ho estic disfrutant moltíssimmmmmm. He arribat a daltttt amb bon temps i la baixada tècnica a matar... superxula!!! superació, esforç, companyerisme quan tenia oxigen per parlar... una meravella de cursa !!! Tot baixant baixant i de fet, com podia, dins de corriols plens de pedres intentant no enganxar res sinó la Lídia sortiria volant...anem arribant altre cop al pavelló, on a la meta,que és de molt agraïr: va Lídiaaaaaaaaa, la penya de la Cellera animant!!!! i finalment amb 1h 44´(contenta) i 9posició de dones de 23 quedo exhaurida al terra amb aquell fantàstic solet que feia!! La Glòria!!! el paradisss, ufffffffffff , quin sentiment altre cop d´acabar una cursa tan ben preparada i tant dura. Una més a la butxaca i el meu cor més ple que ahir, je,je. La pròxima, la cursa dels mossos d´esquadra de la copa catalana (Ripoll). Serà autèntica!!! ho sé...

FINS LA PROXIMA NOIS. UN PTONAS!!!!!!

 

                             CURSA LA  SALUT  19/06/11 

 

 Tinc l´hora de sortida a les 8:33 amb el número de dorsal 133. Quan el número no em dóna molta confiança, és quan llavors la cursa dóna bon resultat!!! ja,ja

Surtim en parella cada 30 segons. Marxa enrera i 10,9..3,2......som´hi noia !!! que això sénfila cap amunt!!! Començo els primers 500 metres corrent sense molta pressa ja que em coneixia bé el terreny i s´acostaba en no res la pujadeta de desnivelllàs en un pim pam. Doncs amb les pulsacions que ni te cuento, la respiració accelaradíssima, les gotes de suor que anaven deixant rastre per tot el camí, les ungles negres d´agafar-me al terra de lo dret que era i nari nant... aconsegueixo arribar al santurari de la Salut amb 33´13", aconseguint per primera vegada el meu primer podi.

No tinc moltes paraules per definir com en sentia. Els que em coneixien i m´han vist a dalt  no els ha calgut preguntar-me, només dir-me l´enhorabona. Doncs què millor que una coca-cola per recuperar el sucre i tornar cap avall tot trotant a recollir la meva esperadíssima copa!!!

Molt bona cursa!!! Crec que l´he fet bé i n´estic contenta!!!

un ptò molt fort plè d´emoció i carinyo.