Presentació Lídia

De fet, quan era petita, ja era molt trapella i tot un cul inquiet. La meva afició i passió per la muntanya, la naturalesa i enfilar-me per les parets ja em vé de quan tenia 10 anyets quan vaig començar anar al grup escolta de la Cellera de Ter, el meu poble nat. Aquí ja feiem sortides on m´emplenava el sol fet d´estar acampats una semana fora de casa, fer jocs de nit i espavilar-te pel teu comte.
Quan vaig començar l´institut als 14 anys vaig tenir la sort de conèixer una noieta que em va incorporar al grup excursionista de St Esteve d´Enbàs on vaig fer el meu primer cim, el canigó. A partir d´aquí ja no vaig parar, excursions i cims fins que vaig conèixer el meu ex-home als 19 anys on va ser la primera vegada que feia la pica d´estats, Aneto i els principals cims que es solen fer...
Per la meva vida va continuar passant gent , els quals vaig començar escalar, fer crestes, vies ferrates i 4000s, Pirineu gironí, Pirineu Aragonés, algún barranc...tota aquesta bellesa que ens envolta i em fa viure.El 2007 vaig fer els meus primers 2 4000s, el Montblanc i el Gran Paradiso.
He estat molt cotenta d´haver-me topat amb tots ells ja que ara tinc l´experiència suficient per anar per la meva, que és el que realment m´agrada.
Fa 2 anys vaig trobar una noieta, la Jordina, amb qui vam agafar conjuntament l´afició de córrer. I es clar, com que sempre m´ha agradat la muntanya, ens hem posat a fer curses de muntanya. Personalment, em motiven molt les ultres,(+42kms), ja que em sento molt realitzada un cop les acabo després del gran esforç físic i mental que representa cada una d´elles. L´any passat per exemple vai fer Nuria-queralt, Matagalls-Montserrat,Cavalls del vent(on no la vaig poder acabar)...
Aquest any hem començat per alguna  mitja marató muntanya i asfalt, farem Olla de Núria, Carros de foc non-stop,Núria-Queralb, Cavalls del vent, marató St Sebastian... tot un seguit d´emocions, sentiments, esforç... i amb aquestes poder realitzar l´any que vé l´UTMB, serra de tramuntana (Mallorca), Transvulcània (Canàries), la marató del toubkal (Marroc)...etc
Tot això, si pot ser i hi ha temps amb alguna ruta als Alps i una setmaneta Vall d´Ordesa a fer tots els cims del circ de Gavarnie...alguna trosset del Gr-11... total, el que vagi vinguent...
Jo sóc com un ocell, necessito volar, córrer, ser lliure, fer la meva... Si el món fos una simple vall, no podria existir.. necessito anar amunt, pujar esglaons, arribar a dalt de tot  per poder sentir-me plena i viure la vida com déu mana. i com me la mereixo...
A part de la meva petita biografia, je,je. us vull donar les gràcies per seguir el meu blog, saber que tinc tanta gent que m´estima, EM FA APROPAR A LA VICTORIA QUE TANT DESITJO!!!